La fibromiàlgia pot donar lloc al reconeixement d'una incapacitat permanent, però aconseguir-la no depèn únicament del diagnòstic.
Un dels aspectes que més influeixen en la resolució és la documentació mèdica que acompanya la sol·licitud i la manera com acredita les limitacions que la malaltia provoca en la vida laboral.
A JM Incapacitats atenem sovint persones que fa mesos, i fins i tot anys, que conviuen amb dolor generalitzat, fatiga extrema i problemes de concentració.
Moltes arriben convençudes que el simple fet de tenir diagnosticada una fibromiàlgia serà suficient per obtenir una pensió. D'altres, en canvi, creuen que mai no tindran opcions perquè els han dit que «la fibromiàlgia no dona dret a una incapacitat».
La realitat és una altra.
El que valora l'ICAM, actualment anomenat Subdirecció General d'Avaluacions Mèdiques (SGAM), i posteriorment l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), no és únicament el nom de la malaltia, sinó com afecta la teva capacitat per continuar treballant.
En aquesta guia t'expliquem quina documentació convé preparar, quins informes acostumen a tenir més pes i quins errors poden debilitar un expedient.
Pas 1. Aconsegueix un diagnòstic mèdic actualitzat i ben documentat
El primer requisit és disposar d'un diagnòstic clar emès per l'especialista corresponent, habitualment el servei de Reumatologia.
Tot i que el diagnòstic és el punt de partida, és recomanable que l'informe no es limiti a indicar que existeix fibromiàlgia. Com més informació aporti sobre l'evolució de la malaltia, més útil serà durant la valoració.
És aconsellable que inclogui:
La data del diagnòstic.
L'evolució de la malaltia.
La intensitat dels símptomes.
Els tractaments realitzats.
La resposta obtinguda.
El pronòstic.
Segons la nostra experiència, moltes persones acudeixen a la valoració amb informes de fa diversos anys que confirmen el diagnòstic, però que no reflecteixen com ha evolucionat la malaltia.
Un informe actualitzat acostuma a oferir una imatge molt més fidel de la situació actual del pacient.
Pas 2. Reuneix informes que expliquin les teves limitacions, no només la malaltia
Aquest és, probablement, l'aspecte més important de tot l'expedient. L'ICAM necessita conèixer com afecta la fibromiàlgia la teva capacitat laboral.
Un bon informe mèdic hauria d'explicar qüestions com ara:
Quant de temps pots romandre assegut.
Quant pots caminar.
Si pots aixecar pes.
La intensitat del dolor.
La rigidesa muscular.
La fatiga després de petits esforços.
Els problemes de memòria i concentració.
La freqüència dels brots.
La necessitat de fer pauses durant la jornada laboral.
Exemple pràctic
Un informe útil
«La pacient presenta dolor musculoesquelètic generalitzat, fatiga intensa, intolerància a l'esforç i dificultats cognitives que impedeixen mantenir una jornada laboral continuada de vuit hores.»
Un informe poc útil
«Pacient diagnosticada de fibromiàlgia. Segueix el tractament habitual.»
Tots dos informes parlen de la mateixa malaltia, però només el primer permet comprendre les limitacions funcionals que podrien justificar una incapacitat permanent.
Pas 3. Aporta informes de totes les especialitats implicades
La fibromiàlgia rarament es presenta de manera aïllada. És habitual que vagi acompanyada d'altres patologies que també repercuteixen en la capacitat per treballar.
Entre els informes que poden reforçar l'expedient destaquen els de:
Reumatologia.
Unitat del Dolor.
Rehabilitació.
Medicina Física.
Psiquiatria.
Psicologia Clínica.
Neurologia.
Atenció Primària.
També és habitual trobar diagnòstics associats com:
Ansietat.
Depressió.
Síndrome de fatiga crònica.
Trastorns del son.
Migranyes.
Síndrome de l'intestí irritable.
Totes aquestes patologies s'han de valorar de manera conjunta, ja que poden augmentar de forma significativa la limitació funcional. Pots consultar com influeix cadascuna a la nostra llista de malalties per a la incapacitat permanent.
Pas 4. No oblidis les proves complementàries
La fibromiàlgia no disposa d'una prova diagnòstica única que confirmi la malaltia.
Tot i això, hi ha proves mèdiques que ajuden a completar l'expedient i a descartar altres patologies. Entre aquestes hi poden haver:
Ressonàncies magnètiques.
Electromiografies.
Analítiques.
Estudis del son.
Informes de rehabilitació.
Proves funcionals.
Aquestes proves no acrediten per si soles la incapacitat, però contribueixen a oferir una visió completa de l'estat de salut.
Pas 5. Demostra com afecta la malaltia la teva professió
Un dels errors més freqüents consisteix a explicar únicament la malaltia sense relacionar-la amb la professió habitual o amb la capacitat residual per poder treballar.
La incapacitat permanent total es reconeix quan les limitacions impedeixen desenvolupar la professió habitual. Per aquest motiu, és important descriure les tasques que exigeix el lloc de treball (en el cas de que entenguem que estem en grau d'incapacitat permanent total).
Per exemple:
Auxiliar d'infermeria: pot resultar impossible mobilitzar pacients, romandre moltes hores dret o fer esforços repetits.
Personal de neteja: el dolor i la rigidesa poden impedir fer moviments continus de braços, esquena i cames durant tota la jornada.
Conductor professional: la fatiga, el dolor i la disminució de la concentració poden afectar la seguretat durant la conducció.
Administratiu: encara que la feina sigui sedentària, romandre assegut durant diverses hores o mantenir la concentració també pot resultar inviable.
A JM Incapacitats analitzem sempre les funcions reals del lloc de treball i no únicament la categoria professional. Dos treballadors amb el mateix diagnòstic poden necessitar estratègies completament diferents segons les tasques que desenvolupen.
Pas 6. Prepara tota la documentació abans d'acudir a l'ICAM
Una bona organització evita oblits i transmet una imatge clara de l'expedient. Abans de la visita recomanem revisar que disposes de:
Document d'identitat.
Citació.
Informes recents.
Informes d'especialistes privats.
Informes del metge o metgessa de capçalera.
Llista de medicació.
Informes psicològics o psiquiàtrics.
Informes de rehabilitació.
Proves diagnòstiques.
Resolucions anteriors, si n'hi ha.
Portar la documentació ordenada facilita que la informació rellevant es pugui localitzar ràpidament.
Errors que fan que molts expedients es debilitin
Pensar que el diagnòstic és suficient. La fibromiàlgia no concedeix automàticament una incapacitat permanent. El més important és acreditar les limitacions funcionals.
Portar informes antics. Si la malaltia ha evolucionat, la documentació també ho ha de reflectir.
No explicar la professió. Moltes resolucions desfavorables es produeixen perquè l'expedient no relaciona les seqüeles amb les tasques pròpies del lloc de treball o bé no expliquen per què no es pot desenvolupar correctament qualsevol tipus de professió.
Oblidar les malalties associades. L'ansietat, la depressió, la síndrome de fatiga crònica o els trastorns del son poden influir de manera important en la valoració global.
Minimitzar els símptomes. Durant l'exploració mèdica convé explicar les limitacions amb naturalitat i precisió, sense exagerar-les però tampoc restant-los importància.
En la nostra pràctica diària observem sovint expedients mèdicament correctes que acaben sent insuficients perquè descriuen la malaltia, però no expliquen per què aquella persona ja no pot treballar amb continuïtat i un rendiment adequat.
Revisar la documentació abans de presentar la sol·licitud permet detectar aquestes mancances i reforçar l'expedient.
Què passa després de presentar tota la documentació?
Un cop presentat l'expedient, l'ICAM duu a terme la valoració mèdica i emet un informe que servirà de base per a la resolució administrativa.
Posteriorment, l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) decidirà si:
Reconeix una incapacitat permanent (i en quin grau);
Denega la prestació.
Si la resolució no reflecteix adequadament les limitacions acreditades, hi ha mecanismes per presentar una reclamació prèvia i, si és necessari, acudir posteriorment a la via judicial.
Preguntes freqüents
La fibromiàlgia dona dret automàticament a una incapacitat permanent?
No. El reconeixement depèn de les limitacions funcionals i de com aquestes afecten la professió habitual o qualsevol professió.
Quin informe és el més important?
No existeix un únic informe determinant. El més recomanable és presentar documentació actualitzada de totes les especialitats implicades i que descrigui de manera clara les limitacions funcionals.
Puc aportar informes de metges privats?
Sí. Els informes mèdics privats es poden incorporar a l'expedient i complementar la documentació del sistema públic de salut.
Necessito informes psicològics?
Si existeixen trastorns associats, com ara ansietat, depressió o altres alteracions psicològiques, és recomanable aportar la documentació corresponent.
Puc obtenir una incapacitat permanent absoluta per fibromiàlgia?
Dependrà del grau d'afectació. En els casos més greus, quan les limitacions impedeixen desenvolupar qualsevol activitat laboral amb un mínim de continuïtat i eficàcia, es pot valorar aquesta possibilitat.
Prepara la documentació per a la teva incapacitat permanent per fibromiàlgia
La documentació mèdica és un dels pilars fonamentals de qualsevol sol·licitud d'incapacitat permanent per fibromiàlgia.
Un expedient ben preparat no només acredita l'existència de la malaltia. També demostra com afecta la feina, quina ha estat la seva evolució i per què les limitacions impedeixen continuar desenvolupant la professió habitual.
Preparar correctament els informes des del principi pot marcar una diferència important tant en la valoració de l'ICAM com en la resolució posterior de l'INSS.
Sol·licita una valoració del teu cas
A JM Incapacitats fa més de deu anys que ens dediquem exclusivament als procediments d'incapacitat permanent.
Abans d'iniciar una sol·licitud revisem tota la documentació mèdica per detectar quins informes falten, quins aspectes convé reforçar i quina pot ser l'estratègia més adequada per a cada expedient.
Si tens fibromiàlgia i vols saber si la teva situació pot donar lloc a una incapacitat permanent, podem oferir-te una primera valoració gratuïta i acompanyar-te durant tot el procediment, des de la sol·licitud fins a la reclamació judicial, si és necessària.